Municipi de la comarca del Camp de Túria situat al marge esquerre del riu Túria. El nucli antic de la població és la vila de l'Eliana, la qual se situa al nord del riu, en una suau depressió envoltada per tossals que avui dia són coberts per urbanitzacions. El terreny és gairebé pla, amb suaus ondulacions i altituds que no sobrepassen els 200 metres. El barranc de Mandor és la principal via fluvial, si bé compta amb un cabal menor i és subterrani o canalitzat fins a la urbanització de Montsol. Les séquies del Campés, Nova i Granotera regaven els camps del terme, quan l'agricultura era l'ocupació principal de la població. A hores d'ara la quasi totalitat del terme és zona residencial, característica econòmica i demogràfica destacada del municipi, el qual va experimentar aquesta transformació durant la segona meitat del segle XX. Tot i que no s'hi han conservat vestigis, en època romana les terres de l'Eliana pertanyien a Edeta (l'actual Llíria); els autors Beuter i Escolano ja situen en el barranc de Mandor una de les tantes batalles de les guerres sertorianes (del 80 aC al 72 aC). Durant l'Edat Mitjana els musulmans van aprofitar un antic canal romà per a construir una xarxa de séquies (de l'Alguatzil, del Campés i del Gallipont) les quals desemboquen en el barranc de Mandor. No obstant això és a partir de 1594 que comença una certa activitat pobladora quan els Carmelites Calçats de València instauraren una granja en terrenys comprats pel prior Miquel de Carranza a Jaume Xerta amb la intenció d'establir-hi una casa de descans per als religiosos. Aquests terrenys estaven situats al voltant del Mas de la Taverneta o Corral Roig, una masia edificada en terme de la Pobla de Vallbona, a la vora del camí que anava de Benaguasil a Paterna. Aquest mas, lloc de descans i parada dels traginers, fou l'inici urbanístic de l'actual vila de l'Eliana. A partir d'aquest canvi d'ús i de propietaris aparegué un nou topònim per a referir-se al conjunt de terres adquirides a la Pobla per part dels carmelites, els quals el transformen en “l'heretat” de l'Eliana, topònim ja documentat l'any 1617 que deriva d'Elies, una de les principals advocacions d'aquest orde religiós. Amb la desamortització de Mendizábal (1790-1853) les terres foren adquirides per la marquesa de Casa Ramos i el seu marit Adolfo Yanguas, fet que va incrementar les cases de conreu que constituirien el primer nucli de població. Al juliol de 1937, durant la Segona República Espanyola, gràcies a les contínues peticions de segregació dels representants pedanis, amb el suport de la seua població, l'Eliana va veure reconeguda la seua independència fins al 1939, data en què fou anul·lada pel govern militar colpista de Franco. Aquesta tornada a la situació de dependència de la Pobla es manté fins que a l'any 1958, es produeix la segregació definitiva del terme de l'Eliana del de la Pobla de Vallbona i el 23 de febrer de 1959 es constitueix el primer ajuntament independent. Amb una superfície de 8,77 Km², el terme municipal de l'Eliana compta, als últims anys, amb una població estable censada en al voltant de 17.760 habitants.
Província: València
Comarca: El Camp de Túria
Mancomunitat:
Predomini Lingüístic: Valencià
Superfície: 8.77 km2
Altitud: 90 msnm
Habitants: 17436

Què busques a l'Eliana?

Troba-ho!